Les Illes Balears són un conjunt de 4 grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i alguns illots (com per exemple, Cabrera). Totes elles estan situades a la part occidental del Mar Mediterrani.
L’illa de Menorca és la que està situada més cap al nord de totes les Balears i és la segona més gran després de Mallorca. Es troba situada a uns 250 quilòmetres de la península Ibèrica i a uns 450 del nord d’Àfrica.
El seu nom prové de les expressions llatines Balearis Minor i Minorica, que volen dir que l’illa és més petita que Mallorca.
Superfície i població
L’illa de Menorca té una extensió de 702 km2 i 216 km de costa. La distància màxima entre dos punts és de 47 quilòmetres entre Ciutadella i Maó.
Té 96.000 habitants (8.76% del total de les Illes aproximadament).
La població de les Illes Balears creix molt ràpidament, ja que constantment hi arriben estrangers o persones de la península Ibèrica que decideixen quedar-s’hi a viure de forma permanent o que hi tenen una segona residència.
També s’ha de tenir en compte el gran nombre de població “flotant” que té l’illa, és a dir, les persones que hi viuen però que no hi estan empadronades.
Organització Territorial
Menorca està formada per 8 municipis (si prems sobre el nom, podràs accedir a la pàgina web de cada un d'ells):
Maó
Ciutadella
Alaior
Ferreries
Es Mercadal
Es Castell
Sant Lluís
Es Migjorn Gran
Maó (capital administrativa de l'illa) a l’est i Ciutadella (antiga capital) a l’oest són les dues poblacions més habitades de l’illa.
CURIOSITAT: La costa de Sant Lluís, a l’extrem oriental de l’illa, és el primer punt d’Espanya on surt el sol.
Idioma
A Menorca la llengua que es parla és el menorquí, un dialecte del català, tot i que varia en els diferents punts de l’illa. Per exemple, a Maó i a Ciutadella tenen parlars diferents pel que fa a la pronúncia de la "e" tònica i a l’entonació.
Una característica a destacar del menorquí és l'article salat. A la taula que presentem a continuació hi podem veure el funcionament d'aquest article salat i alguns exemples:
Una altra característica a destacar del menorquí és la gran influència que ha rebut per part de la llengua anglesa. Com podreu llegir més extensament a l'apartat "Com ha canviat?", els britànics es van estar a l'illa de 1713 a 1802. Podem notar aquesta influència a l'arquitectura, a la manera de treballar al camp, però, sobretot, en el llenguatge.
Després de més de 200 anys, trobem en el vocabulari menorquí anglicismes com mèrvil (de "marble") per referir-se a les bales, o xoc (de "chalk") per referir-se al guix.
Molts habitants de l'illa fan servir la paraula bòtil per referir-se a "ampolla". Hi ha dues hipòtesis respecte l'origen d'aquesta paraula: que ve de l'anglès "bottle" o que ve del llatí.
Escoltem el menorquí
Escoltem el menorquí d'en Cris Juanico
Escoltem una expressió menorquina
Escoltem la diferència entre el català i el menorquí
Clima
A Menorca el clima és mediterrani. La temperatura mitjana anual és de 16,7ºC.
Les plujes es concentren principalment a la tardor i es caracteritzen per tenir un caràcter torrencial. A l'illa pateixen llargs períodes de sequera i és per aquest fet que només hi poden viure espècies adaptades a suportar estius molt secs i calorosos.
Una altra cosa a destacar del clima de Menorca, és el vent del nord, la tramuntana.
Platges i paisatges
Geològicament l'illa es divideix en dues meitats simètriques però molt diferents entre elles.
Al nord hi trobem una costa desigual i d’escassa vegetació. Hi ha molt illots i les platges són d’arena fosca i vermellosa.
 |
| Cala Pilar. Al nord de l'illa |
La costa sud, en canvi, està formada per roca calcària i les platges que hi trobem són d’arena blanca rodejades de pins.
 |
| Cala Mitjana. Al sud de l'illa |
La màxima elevació de l'illa és el Mont Es Toro de 357 metres d'altura.
 |
| Mont Es Toro |
Flora i fauna
Un petit percentatge (6%) de la flora de Menorca és exclusiva de la regió.
A l'illa hi ha tres grans grups de vegetació arbòria: els alzinars, les pinedes i els boscos d'ullastres.
Els alzinars: són els boscos més importants de Menorca, i es caracteritzen per ser densos i ombrívols i de tipus perennifoli. Els trobem a la zona més cèntrica de l'illa i en alguns barrancs.
L'alzina és un arbre de 10 a 14 metres d'alçada i pot suportar condicions de moderada sequedat. L'interior del bosc és molt humit.
Una de les característiques de l'alzinar balear és que el sotabosc no és tant espès com el que es troba als boscos de la península.
Als alzinars hi trobem espècies com l'arboça, l'aladern i l'aladern de fulla estreta.
 |
| Ullastrar menorquí entre Punta Prima i Sant Lluís |
Els boscos d'ullastres: els ullastrars formen boscos baixos, densos i ombrívols i es troben a zones molt seques, on les alzines no hi podrien viure. Els boscos d'ullastrars són molt rics en vegetació de sotabosc.
 |
| Marta |
Dins del món animal trobem petits mamífers com les martes, les fures o els conills, rèptils com la tortuga mediterrània, sargantanes i alguna serp no verinosa. També hi podem trobar una gran varietat d'insectes.
Les aus són les espècies més nombroses. A l'estiu arriben a l'illa moltes aus migratòries que provenen del Sàhara com les orenetes o els falciots negres.
Les aus rapinyaires i carronyaires també tenen un paper important. Dins d'aquestes espècies trobem l'àguila pescadora, els falcons, els xoriguers o el milà reial que actualment està en perill d'extinció.
Les espècies més típiques de l'illa són les sargantanes, de les quals n'hi ha més de 30 espècies diferents, les vaques vermelles autòctones de Menorca i els cavalls menorquins.
 |
| Sargantana menorquina |
 |
| Vaca autòctona de Menorca |
Gastronomia
La gastronomia menorquina, igual que la cuina mediterrània es serveix de productes locals, de la terra i del mar, afegint però, les influències dels diferents pobles invasors que van passar per l'illa. (com per exemple, els anglesos, que van aportar el plum cake).
Fan una cuina marinera i camperola on principalment hi trobem hortalisses i verdures de l'hort propi, carns també pròpies i peix i marisc fresc del dia.
L'oli d'oliva tot i que actualment ja no es produeix a l'illa, també n'és un pilar fonamental.
En general és una cuina estacional, és a dir, es fan servir productes i receptes de temporada, que segueixen les dates assenyalades del calendari segons les seves tradicions.
Menjars i plats típics menorquins
- Formatge de Maó:
El Formatge de Maó és un producte autòcton produït a Menorca, amb Denominació d’Origen Protegida.
Està elaborat i madurat exclusivament a Menorca.
N’hi ha quatre varietats segons el temps de maduració: el tendre, el semi-curat, el curat i l’anyenc.
- Embotits:
Tots els embotits es fan amb porc, ja que a l’hivern es fan les porquejades o porquetjades (la matança del porc).
Alguns dels embotits més típics són el Camot, que és una llonganissa cuita negra i molt greixant que s’emboteix dins una cama de porc i d’aquí li vé el nom i la Sobrassada menorquina que es caracteritza per ser més fina i menys picant que la mallorquina.
- Alguns plats típics són: les albergínies i les tomaques al forn, l'arròs de la terra, els carabassons farcits, la formatjada, l'oliaigu (sopa d'origen pagès que es pot menjar amb figues fresques), el perol o la caldera que la fan amb el peix i marisc fresc de cada temporada.
Begudes menorquines
Com a begudes típiques de l’illa volem destacar les següents:
- Calent: És una beguda artesanal amb herbes, canyella, anís i safrà. Es beu calenta o amb gel.
- Farigola: És una beguda digestiva tradicional feta amb flors de farigola.
- Pomada: És el nom amb el que es coneix la beguda més típica de l'illa que s'elabora barrejant la ginebra autòctona Gin Xoriguer amb llimonada, preferiblement Kas. Tot i ser un mot molt popular a l'illa, la part més occidental anomena aquesta barreja senzillament xoriguer amb llimona, mai pomada.
Des de 2007 se celebra cada abril la fira gastronòmica CuinArt Menorca, de productes i gastronomia menorquins.
La fira consta d'expositors, debats, degustacions i conferències entre altres i està dirigida a públic professional i no professional. També s'hi poden trobar activitats per als més petits.
Costums i tradicions
Les festes menorquines se solen celebrar a l'estiu. El tret de sortida són les festes de Sant Joan a Ciutadella, les més emblemàtiques de l'illa. I, s'acaben el setembre amb les festes de Nostra Senyora de Gràcia a Maó.
El protagonista sempre és el cavall menorquí. Sobre els cavalls sempre hi van els genets o els caixers, vestits de blanc i negre i protagonitzen el típic ball de cavalls: el jaleo.
Les festes patronals de l'illa se celebren el 17 de gener, coincidint amb la festivitat del patró de l'illa: Sant Antoni.
Les festes patronals tradicionals de Menorca sempre van acompanyades de música. Les celebracions se solen obrir i tancar amb el simbòlic toc de flabiol.
Els músics de les bandes acompanyen els jaleos, les cercaviles, les dianes, l'anada a la missa de caixers, les begudes a cal caixer senyor i capellà, etc. i toquen pasdobles espanyols molt arrelats a les festes i peces festives que s'han conservat al llarg dels anys.
Durant les festes, la majoria de veïns que tenen garatges i patis a casa, els obren als amics i coneguts i els conviden a menjar. És freqüent que en aquestes trobades soni la guitarra i algun altre instrument que l'acompanya. Es toquen fandangos i jotes -que poden anar acompanyats d'algun ball o d'algun glosat- i cançons populars o d'autors com per exemple de Tòfol Mus, Deseado Mercadal o Ortega Monasterio.
Hola noies,
ResponEliminamoltes felicitats pel vostre bloc, està curradíssim. Ens agrada molt la presentació i la lletra està molt encertada. Els apartats estan molt ben explicats i complementats amb fotografies i vídeos. Volem destacar el de COM ÉS, és molt complert!