Com ha canviat?

Una mica d'història

Al llarg de la història, Menorca ha sigut objectiu de diversos atacs de cultures, civilitzacions i països que volien el seu control per la seva bona situació geoestratègica (tant militar com comercial).

La Prehistòria. Cultura Talaiòtica

Talaiot de Torrellonet Vell

Els primers assentaments humans coneguts a l'illa van ser cap al 2300 aC i formen la cultura pretalaiòtica. La cultura talaiòtica va començar  cap al primer mil·lenni aC i el seu nom ve de les construccions en forma de torre troncocònica, que solien dominar un nucli de població. D'aquest llarg període prehistòric que acaba amb la conquesta romana el 123 aC. 

L'Edat Antiga i l'Edat Mitjana. Romans, musulmans i cristians.
Els romans van ser presents a l'illa fins a la conquesta dels vàndals en el segle V dC. Del seu pas en queden els assentaments de Mago (Maó), Iamo (Ciutadella) i Sanicera (Sanitja) a més de les restes de camins empedrats com els que unien Mago i Iamo.
De l'època musulmana en queden les ruïnes del castell de Santa Àgueda i les restes de l'estructura d'una mesquita a Sanitja.
Alfons III d'Aragó va conquerir l'illa el 1287 i es van començar a construir les muralles entorn Maó i Ciutadella. Això és un reflex de la importància estratègica de l'illa a la Mediterrània.

L'Edat Moderna. L'illa com a punt estratègic.
Durant aquesta època l'illa va ser atacada pels turcs i freqüentment per pirates barbarescs, així com desitjades per francesos i anglesos com a punt estratègic de la Mediterrània, per l'existència del port natural de Maó, que servia de refugi a les esquadres navals. A causa d'això, a l'illa hi ha moltes torres, talaies i fortificacions al llarg de la costa.

Castell de Sant Nicolau de Ciutadella

L'illa va ser cedida a Anglaterra pel tractat d'Utrech (del 1713 al 1802), amb breus ocupacions franceses i espanyoles. D'aquestes ocupacions militars en queden mostres, com ara: el castell de Sant Nicolau a Ciutadella (s. XVII), la torre de Fornells (s. XVIII), entre d'altres. També d'aquesta època és molt significativa la presència d'un camí litoral, el Camí de Cavalls, d'origen militar i que avui s'utilitza com a sender d'oci.
Durant uns quants anys, uns i altres es van disputar la possessió de l’illa fins que el Tractat d’Amiens (1802) va retornar l’illa a Espanya. 

De gran part d’aquestes invasions, n’han quedat restes en l’arquitectura, en el llenguatge i en la manera de fer dels menorquins. Durant la seva estada, els francesos van fundar el poble de Sant Lluís, en honor al seu rei (Louis) i van construir-hi vinyes, que avui en dia duen el millor vi de Menorca.

Gallines menorquines

Pel que fa als anglesos, van construir la primera carretera, com hem dit abans, entre Maó i Ciutadella, i que avui en dia es coneix com el camí d'en Kane. També van ajudar a comercialitzar el formatge de Maó, i el van perfeccionar (gràcies al fet que van ser ells qui van introduir les vaques de raça frisona holandesa); van canviar per complet l'estil de ramaderia i agricultura. Avui en dia encara s'utilitzen les mateixes tècniques per cridar les vaques, cridant "wooks", referent a les paraules "oaks" o "cows". A banda de les vaques, també van importar la gallina anglesa, que avui és una barreja de la menorquina, i té un color característic: marró fosc-negre. 

Cal destacar a més a més, que a Menorca es poden veure les conegudes finestres de guillotina (igual que les d'Anglaterra). Els anglesos també són els que van crear els primers nuclis, que ara són nuclis urbans com ara Trebalúger. I també és gràcies als anglesos que Maó sigui la capital avui en dia.

En els darrers anys

És evident que com a totes les regions, les coses van canviant, i no ho fan només a nivell demogràfic, sinó també a nivell cultural, històric, etc. En els darrers 50 anys, el major canvi a l'illa de Menorca ha estat el de la indústria (sobretot el calçat i la bijuteria) i el del camp (pagesia). A més, hi ha hagut un creixement important de polígons industrials i, en els darrers deu anys, s'hi han instal·lat grans cadenes de supermercats com ara Dia i Lidl. Per tant, això és una mostra que Menorca també ha patit la globalització.

La industrialització, els avenços tecnològics i la mateixa creativitat de l'ésser humà han fet que els oficis que exercien la gent gran en el seu temps, hagin sofert una transformació important i, fins i tot, que molts d'ells hagin desaparegut. Aquests oficis tradicionals, els quals hem citat a l'apartat "De què viuen?", és important que romanguin vius en la memòria de tots perquè a través d'ells es pot aprofundir en el coneixement de la història del territori, i així entendre el present.

A nivell general:
RESERVA DE LA BIOSFERA

L'aspecte que presenta el territori menorquí a l'actualitat, és el resultat final de la lluita de l'home per aprofitar al màxim els recursos que el medi insular ha anat posant a la seva disposició al llarg de la història.


La UNESCO va declarar Menorca com a reserva de biosfera el 8 d'octubre de 1993, atenent a l'alt grau de compatibilitat aconseguit entre el desenvolupament de les activitats econòmiques, el consum de recursos i la conservació d'un patrimoni i d'un paisatge que ha mantingut, i manté avui, una qualitat excepcional. Menorca és un territori intensament humanitzat, amb un paisatge rural tradicional molt ric. Té una notable diversitat d'hàbitats mediterranis, on viuen espècies d'animals i plantes exclusives de l'illa (tot i que algunes en perill d'extinció).


En tot el món hi ha més de 400 reserves de biosfera, on s'experimenta el concepte del desenvolupament sostenible. Menorca pertany a la Xarxa Espanyola de Reserves de Biosfera, i està agermanada amb la de Lanzarote. En aquests llocs, per tant, l'activitat humana es desenvolupa de manera compatible amb la conservació dels recursos naturals i del patrimoni cultural. Per dir-ho en termes més generals, es té cura del territori i així poder preservar-lo durant més temps, ja que és un símbol d'identitat. 
Seguint amb això, el Consell Insular de Menorca, que és el responsable institucional de la reserva, ha optat per la sostenibilitat, per tal que les futures generacions puguin seguir gaudint dels recursos naturals i de la bellesa paisatgística d'avui. 


Com a reserva de la biosfera tenen uns reptes:

• Afavorir la conservació de les activitats que mantenen el paisatge tradicional i evitar les que puguin degradar-lo (contenint el creixement urbanístic).
• Reforçar la conservació dels ecosistemes naturals i de la fauna i la flora autòctones (protegint espècies, fent campanyes,...).
• Aprofundir en el coneixement de la riquesa natural i cultural.
• Definir estratègies de sostenibilitat a escala local (cada municipi amb la seva Agenda 21 i el seu propi Pla d'Acció Ambiental).
• Gestionar ambientalment el litoral i les platges -base de l'activitat turística-, vetllant  per la protecció dels ecosistemes dunars i marins. 
• Minimitzar l'impacte ambiental de les activitats humanes quotidianes (es recullen per separat i es tracten totes les fraccions d'escombraries: orgànica, rebuig, paper, vidre i envasos).
• Esdevenir un laboratori de la sostenibilitat a l'aire lliure. 

Gràcies a la col·laboració de la societat menorquina, ONGs i empreses de l'illa, s'estan buscant estratègies per aprofitar aquesta riquesa natural i alhora preservar-la. Per això també necessiten el suport dels visitants, a fi d'intentar conservar el màxim el territori i la bellesa d'aquest mateix.